Fa 40 anys, que ja ha plogut, el filial del Noia, l’equip B, va certificar un ascens a la divisió d’honor que va sacsejar la legislació de l’hoquei sobre patins estatal. Mai abans un segon equip havia pujat al capdamunt però tampoc mai ningú havia previst una normativa per evitar un possible conflicte d’interessos envers la resta d’equips. I el Noia Castellblanch, que s’ho havia guanyat a la pista amb un equip del planter, va jugar en el curs 1986/1987 en la màxima categoria compartint divisió amb el Noia Freixenet, el primer equip de l’entitat. Els dos històrics derbis del cava, només faltaria, van acabar amb triomf del Noia Freixenet. Per 2-6 el 9 de novembre del 1986 i per 7-3 el 19 de febrer del 1987. Des de la desaparició del Club Hoquei Sant Sadurní el 1957, no s’havia jugat cap partit entre dos equips de la vila. Els germans Carafí, un a cada equip, es van enfrontar a la pista. També es van jugar derbis en la categoria sub 23 perquè cada equip de divisió d’honor n’havia de tenir un per normativa.

La situació va provocar el canvi de normativa i des de llavors cap filial podia jugar a l’elit juntament amb el primer equip. L’11 de maig del 1987, l’aleshores president del Noia, Josep Tubella, va signar l’absorció del Noia Castellblanch per part de l’Hockey Club Xuntanza, club gallec que va passar a denominar-se Hockey Castellblanch Xuntanza.

L’hoquei, però, és una realitat variable i en el curs 1998/1999 el Liceo la Paz, que va acabar 16è i cuer, va competir conjuntament a l’elit amb el Liceo Airtel. La salvaguarda és que tots dos tenien estructures diferents. En el curs 2008/2009, el Liceo Cerceda va ser campió de primera divisió i va pujar. L’acord amb Cerceda, una població pròxima, li va permetre mantenir l’ascens esportiu de manera legal. El pseudofilial Club Patín Cerceda va arribar a jugar a Europa i al cap de vuit anys, el juliol del 2016, va desaparèixer per falta de suport econòmic.

Sigui com vulgui, el Noia Castellblanch va acabar 14è i cuer amb 9 punts i va baixar amb un balanç de dos triomfs, 5 empats i 19 derrotes. En aquells temps la victòria es premiava amb dos punts. La fragilitat al darrere el va condemnar i va ser l’equip més golejat de la competició amb 149 gols rebuts. En va fer 83. L’altre equip que va baixar va ser el Calisay Vic. Els integrants de l’històric Noia Castellblanch eren els porters Cisternas i Gual, els defenses Vicens, Solé, Sergi Macià i Tombas, i els davanters Borrell, Soler, Osman i Òscar Macià. En aquell hoquei, les posicions estaven més marcades que ara. El tècnic era Josep Renau. Els dos triomfs del filial van ser contra el Vic (6-1) i contra el Cibeles (9-5). El Noia bo, diríem, va acabar tercer amb 35 punts amb Catxo Ordeig de tècnic. El Liceo va ser campió amb 48 punts i el Barça, que va guanyar la copa, segon amb 39. Els integrants del Noia Freixenet eren els porters Pomar i Casas, els defenses Clua, Salarich i Cristian, i els davanters Puig, Auladell, Tarrida i Rovira. Joan Ayats (Barça) va ser el pitxitxi de la lliga amb 61 gols.

Aquest curs s’ha repetit part de la situació quan el Simar Igualada va ser campió de l’OK Lliga Plata Sud. Evidentment no va pujar, però sí que ha intercanviat la plaça amb el Recam Làser Caldes, que havia baixat a l’OK Lliga Plata. La situació ha provocat un canvi en la normativa. Els drets adquirits amb l’ascens d’un filial a l’elit queden invalidats.